Lliurament del 20è Premi Joan Duch de poesia i 3r Premi Carles Hac Mor

Al 20è Premi de Poesia Joan Duch per a joves poetes s’han presentat un total de 14 poemaris arribats de diferents punts del territori dels Països Catalans. El jurat del 20è Premi de Poesia Joan Duch per a joves escriptors format per Anna Gas, Meritxell Cucurella-Jorba, Francesc Gelonch, Jordi Pàmias, Jordi Quer, Anna Pantinat i Joan Cornudella ha decidit atorgar el premi a l’obra Nusos d’Incendi de l’autora Irene Anglada Peláez, de Manresa, presentada amb el pseudònim Esbarzer.

Nusos d’incendi és un recull suggeridor ple d’imatges potentíssimes aconseguides a través d’una gran riquesa de recursos, un treball sobre el llenguatge intens i personal, i un vincle molt proper i efectiu entre forma i contingut. En valorem la subtilesa, la musicalitat i una estructura cohesionada que denota maduresa i frescor alhora. La «veu» i el «lloc» des d’on s’escriu ja són sòlids i no cau en els recursos fàcils o en superfluïtats. El volum demostra precisió i varietat lingüístiques sense que es perdi en cap moment la seva veu característica, i s’hi percep un to d’inconformitat i de rebel·lió aconseguit amb una tria minuciosa de les paraules i de l’esquelet de cada poema. És un llibre que s’aparta del model lingüístic del mainstream de les poètiques del cos per generar un model diferent en què es tracten temes com l’amor, l’erotisme o el dolor des d’una delicadesa i una elegància extraordinàries. Creiem que Nusos d’incendi és un recull rodó i molt polit on hi ha tant ordre com aventura, on s’assumeixen riscos als quals l’autora sap donar resposta i desbordar-los sempre amb una incontestable personalitat.

Al 3r Premi Carles Hac Mor a Plaquettes d’escriptura Subversiva, s’han presentat un total de 59 poemaris. El jurat, format per Ester Xargay, Anna Gual i Jordi Marrugat ha decidit atorgar el premi a l’obra Testament dada’m de l’autor Òscar Palazón Ferré, de Tarragona, presentada sota el pseudònim Adam.

Testament dada’m homenatja des del seu títol dadà, Duchamp (que hi sembla present amb el seu Tu m’) i Carles Hac Mor (autor de Tu’m és no m’s). Des d’aquest punt de partida, construeix un discurs ple de jocs de paraules, dobles sentits i malentesos que no és altra cosa que el testament d’Adam, una revisió subversiva del Gènesi. El primer home llegà a tota la seva progènie «un testament de plagues i èxodes» encarnat en una llengua inepta, tartamuda, que s’encalla i s’enrogalla: «la gènesi d’un idioma / un simulacre d’articulació / l’intent de pronunciar i pronunciar-me». Tal és la llengua que parla en aquest llibre per boca d’Adam a la manera de dada’m lluitant contra si mateixa, intentant subvertir i contradir allò que, altrament, diu. I és que la llengua és la tragèdia de l’ésser humà, ja que existeix a partir del cos, però per «la derrota del cos», negant-lo. La carn genera un «alè diví», veu, paraula, llengua, amb la qual construeix allò que ella no és, un déu que, al cap i a la fi, resulta un «etern fiasco», una «pífia omnipresent». Tal és el veritable «pecat original»: escapar «el mutisme mineral» per crear un déu a imatge i semblança nostra. I, encara, fer-li preguntes esperant-ne respostes. I, encara, mantenir així la llengua amb què l’hem bastit, que ens vela el món i ens impedeix revelar-lo convertint-se en un «ull que tot ho veu mig borrós».

Després del lliurament de premis la junedenca Heura Gaya ha presentat en exclusiva el seu primer disc en solitari ‘Gaya’, un ‘repertori intimista que viatja sonorament entre el pop i el folk i que alhora es nodreix de la tradició més arrelada a la terra’ (font: heuragaya.cat)