L’Ajuntament de les Borges Blanques reitera el seu rebuig a la proposta que ha fet el govern de l’Estat en matèria viària a les Garrigues i que pretén construir una nova carretera per connectar l’autopista AP-2 amb l’N-240 i convertir part de l’N-240 en una autovia. El govern municipal considera que aquest és un plantejament propi de temps passats i altament costós, tant a nivell econòmic com ambiental, i lamenta que no es tingui en compte el fort descens de trànsit que ha experimentat l’N-240 des de l’eliminació dels peatges de l’autopista ni la gran baixada de la sinistralitat, tal com assenyala la plataforma RESCAP-2.
El govern municipal no accepta, per tant, que es reclami un desdoblament de l’N-240 en nom de la fluïdesa o de la sinistralitat. Allò pel que sembla que treballen alguns actors polítics locals i regionals no és altra cosa que voler donar sortida viària a un macropolígon industrial del terme de Lleida, el de Torreblanca-Quatre Pilans, mentre a les Borges i comarca patim un greu problema de falta de sòl industrial, amb el fallit polígon de Vaca-roja com a clar exponent.
Si es vol debatre sobre zones industrials i la mobilitat que comportaran, hi ha altres maneres d’aproximar-les a les vies d’alta capacitat ja existents com l’AP-2 o l’A-2, unes maneres que ja han estat pensades i elaborades des de fa temps, al Pla Territorial Parcial de Ponent aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 2007 i que, sorprenentment, no s’han tingut en compte a l’estudi informatiu presentat per l’Estat. Ens preguntem quina manera de fer les coses és la que avalua fins a 15 alternatives i cap d’aquestes és la que diversos sectors es van posar d’acord al seu dia per al futur que venia, que és ara.
El Pla Territorial Parcial de Ponent plantejava una via que unís l’autopista AP-2 a l’alçada d’Artesa de Lleida fins els Alamús, concretament fins la carretera LL-11 i l’autovia A-2, amb la possibilitat de connectar amb la C-13 a Alcoletge. L’Ajuntament de les Borges Blanques considera que aquesta opció és vàlida en tant que:
· connectaria les dues principals vies d’alta capacitat (AP-2 i A2) construint una dotzena de quilòmetres en lloc dels quasi 20 que proposa l’estudi informatiu.
· aprofitaria l’enllaç de l’AP-2 a Artesa que ja preveu el Ministeri.
· passaria just al costat del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans i, alhora, donaria cobertura als polígons de Lleida (El Camí dels Frares i El Segre), Alcoletge, Vilanova de la Barca o Bell-lloc, amb la qual cosa seria una via altament optimitzada.
· seria, amb tota seguretat, una solució més econòmica que els 112 milions d’euros amb què l’Estat valora la seva proposta i, per tant, no hipotecaria les possibilitats i inversions que requereix la xarxa ferroviària, l’altra gran element que està cridat a ser co-protagonista de la mobilitat del futur.