La comarca de les Garrigues pateix un dèficit històric en comunicacions viàries, principalment pel que respecta a la vertebració nord-sud de la comarca. Les pistes de titularitat municipal son les que actuan com a principals vies de de comunicació entre els municipis de les Garrigues Altes, i la seva connexió amb la capital de comarca. Per aquestes pistes hi circulen tots els transports públics i de serveis de la comarca, com el servei de transport escolar, els serveis mèdics, els camions d’escombraries entre altres, amb el perill que representa per a la seguretat de les persones el seu estat deficient. Però ningú més que els municipis titulars de la via n’han fet manteniment amb el què suposa pels pressupostos d’aquests petits municipis.
Els ajuntaments no poden assumir la reforma necessària, i els municipis de les Garrigues Altes s’han vist obligats a senyalitzar la carretera Eix de les Garrigues Altes, per alertar als usuaris de la via del seu mal estat per tal de prevenir l’alt risc que suposa per la seguretat viària.
Per aquest motiu, insten la Diputació, o Administracions superiors, a fer-se’n càrrec. D’acord amb els darrers pressupostos treballats, arreglar els clots existents podria costar fins a 100.000 euros. Per altra banda, els municipis de la zona van presentar fa més d’un any i mig un projecte a la mateixa Diputació per aconseguir suport per reasfaltar tota la carretera. Aquesta intervenció, que suposaria augmentar cinc centímetres el ferm de la pista, sense afectar-ne l’amplada ni el recorregut, podria pujar entre el milió i el milió i mig d’euros, una quantitat molt per sobre de les possibilitats dels dos consistoris, que consideren que aquesta seria una solució a llarg termini i que permet als ajuntaments seguir-ne fent el manteniment.
Els ajuntaments van aprovar a la primavera una moció on es reivindicava l’abast comarcal de la pista i que s’inclogués dins del Pla Zonal de Carreteres de la Diputació de Lleida. A l’abril, el diputat de Serveis Tècnics de la Diputació, Marc Baró, va visitar la pista i havia sorgit el compromís de la redacció d’una memòria valorada per a la reparació de les vies. El document, finalment, reconeix el mal estat de la pista, però remetia, de nou, a la propietat municipal d’aquesta.