Corresponen a 137 individus, la majoria soldats republicans. Les despulles s’han enterrat al cementiri municipal de la població, tal com indica la Llei de fossesEl Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, a través de la consellera de Justícia, Ester Capella, va retornar al Soleràs les restes dels 137 individus sense identificar que es van recuperar en l’excavació de l’any 2017 a la fossa del cementiri vell de la població. Tal com indica la Llei de fosses, les restes que no siguin reclamades ni identificades han de ser enterrades al cementiri del municipi on es van trobar.

L’acte institucional es va celebrar el passat divendres, 7 de maig, a les 11.30 hores, al cementiri nou de la població. Les despulles s’enterraran en sis nínxols del cementiri, a l’espera que en un futur es puguin identificar a partir de noves dades genètiques. L’acte va incloure els parlaments de l’alcalde del Soleràs, Jordi Sarlé; l’historiador de la Direcció General de Memòria Democràtica Jordi Martí; la neboda del soldat Josep Pérez Fajardo, Margarita Rey Pérez; i l’esmentada consellera de Justícia, Ester Capella.

Entrega del soldat Josep Pérez

Durant l’acte, la consellera també va entregar a la família les restes de Josep Pérez Fajardo, un soldat republicà que també estava a la fossa però que ha pogut ser identificat recentment. Era un jove de 21 anys de Barcelona que va morir el maig de 1938 al Soleràs. Abans de l’acte, la consellera va visitar el cementiri vell amb la família del soldat.

Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica

La cerimònia també va servir per instal·lar una placa de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. És un plafó que senyalitza els cementiris on hi ha enterrades persones recuperades en fosses de la Guerra Civil. El text de la placa explica el context històric de la fossa i la intervenció arqueològica.

146 persones recuperades

La Generalitat va recuperar 146 individus en l’excavació a la fossa del cementiri vell del Soleràs. Es tracta de la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades.

La majoria de víctimes eren soldats republicans que van morir en dos hospitals de campanya instal·lats al poble. També s’hi van trobar 25 soldats rebels i alguns civils. Els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats republicans morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.

9 identificats al Soleràs

El Programa d’identificació genètica ha permès indentificar 9 de les 146 persones recuperades al Soleràs, comptant també el soldat republicà Josep Pérez Fajardo.  Les altres són els civils Leandro Preixens, Ramon Jové i Maria Teresa Mir; els soldats republicans Josep Moles i Tomàs Verdaguer; i els soldats franquistes Modesto Sualdea i Herminio Bonilla. També s’ha identificat el soldat Sabatés, un republicà de qui es desconeix el nom perquè podria ser qualsevol dels dos germans Sabatés de Torelló que van desaparèixer durant la Guerra Civil.

El Programa d’identificació genètica disposa d’una base de dades amb els perfils genètics de familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

El sistema ha permès identificar un total de 12 persones: les 9 del Soleràs i unes altres 3 -dos maquis recuperats de fosses de Castellar del Vallès i de Tortosa, respectivament, i d’un pres republicà recuperat d’una fossa de Navarra. Les persones identificades s’entreguen a la família.

Punt logístic

El Soleràs és un poble que va quedar a mig camí entre el front de l’Ebre i el front sud del Segre. Va ser un punt logístic molt rellevant entre els mesos de juliol i desembre del 1938 perquè la República va ubicar l’atenció sanitària dels ferits entre aquests dos fronts. Al gener del 1939 la zona va caure en mans de l’exèrcit franquista, que va aprofitar l’espai i la infraestructura per enterrar-hi els seus soldats morts a la Batalla de Les Garrigues.

Pla de fosses

El Pla de fosses és el programa del Govern que planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla, iniciat l’any 2017, ha facilitat l’obertura de 35 fosses i la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.