Les entitats socials lleidatanes que gestionen llars residències on viuen persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental volen posar de manifest la vulneració dels drets fonamentals d’aquestes persones arran de la situació generada per la Covid-19.

Avui amb la ‘nova normalitat’ o ‘fase de represa’, les persones que viuen a casa poden sortir a passejar, fer esport o retrobar-se amb la família i els amics. Però no és així per a les persones amb discapacitat que viuen en llars residències. Aquestes persones, s’hi van quedar a passar el confinament i segueixen dins dels habitatges, amb mesures estrictes. Només poden sortir una hora al dia, acompanyades d’un professional, o veure a distància, durant mitja hora a la setmana, una persona de la família.

Hi ha persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental que viuen en una llar residència i que són treballadores d’un Centre Especial de Treball, o en una empresa ordinària. Poden estar tranquils de no haver perdut la feina, gràcies a l’esforç de les entitats socials en aquest sentit. Però mentre els seus companys de feina es van reincorporant al treball, elles no poden sortir de la llar residència, tot i no patir cap problema de salut i voler començar a treballar.

Algunes d’aquestes persones són usuàries de serveis socials d’atenció diürna. A partir de la fase 3 del desconfinament, aquests serveis s’aniran obrint gradualment, amb les mesures de protecció de la salut corresponents. Però les persones que viuen a les llars no podran anar-hi per retrobar-se amb els seus companys, perquè han de continuar tancades als serveis d’habitatge, i només podran reprendre les activitats diürnes en grups tancats, amb les persones amb qui conviuen.

Es produeixen també altres situacions. Algunes persones van poder anar a casa de la família per passar el confinament i ara voldrien tornar a la llar residència on tenen una plaça. Ni elles ni les seves famílies poden sostenir una situació de dependència i convivència, ja que no és compatible amb la situació personal o el retorn a la feina de les famílies cuidadores. Però, si tornen a la llar residència, han de sotmetre’s a un aïllament de dues setmanes. Tenint en compte el perjudici per la seva salut mental que això pot comportar, esperen a casa seva que la situació es ‘normalitzi’, amb molta dificultat per les famílies cuidadores.

Les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental no són persones de risc, ni persones malaltes, i demanen poder recuperar la seva autonomia igual que la resta de ciutadans i ciutadanes.

Les entitats socials de les comarques de Ponent poden respondre a les demandes de les persones que es troben en aquestes situacions, i s’estan preparant per obrir els serveis d’atenció diürna ben aviat, protegint la salut de les persones usuàries i treballadores.

Les entitats socials membres de la Federació ALLEM gestionen 36 llars residències i residències on viuen 1.100 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental i hi treballen 1.500 professionals.

Des de la Federació ALLEM, a les comarques de Lleida, comuniquen avui una part dels efectes de la pandèmia per les persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorn mental, amb la voluntat que puguin tenir una solució satisfactòria en breu.

El sentiment compartit avui és que ‘costa molt aguantar’, perquè a la situació viscuda se suma un grau d’incertesa més, si cap: no tenim clar què representarà per les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental que viuen en llars residències, la situació de ‘nova realitat’ o ‘fase de represa’. ALLEM desitja que siguin bones notícies per tothom.

Categoria: Societat