Les Borges Blanques homenatjarà aquest diumenge les víctimes locals de la deportació nazi amb un recorregut de memòria i la col·locació de llambordes Stolpersteine
Aquest diumenge, 25 de maig, les Borges Blanques retrà homenatge als set veïns del municipi que van ser víctimes de la deportació nazi, amb un acte de memòria que consistirà en la col·locació de set llambordes Stolpersteine als carrers de la ciutat.
L’acte començarà a les 11 h del matí a l’Ajuntament, on tindrà lloc la recepció institucional a càrrec de l’alcalde, Josep Farran, i del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, a les famílies assistents. Tot seguit, es realitzarà un recorregut pels set emplaçaments on es col·locaran les llambordes, davant dels domicilis on es té constància que havien viscut aquestes persones.
Els set homenatjats són: Miquel Aguilar Bru (deportat a Mauthausen), Benvingut Andreu Solans (Mauthausen-Gusen), Marcel·lí Boldú Corbella (Mauthausen-Gusen), Josep Boldú Segarra (Sachsenhausen), Joan Esteve Llussà (Dachau), Amadeu Pons Companys (Dachau) i Agustí Prunera Mur (Mauthausen). Alguns d’ells no van sobreviure a l’horror dels camps.
Fruit d’una exhaustiva investigació històrica coordinada per Josep Rubió, s’ha pogut reconstruir la biografia d’aquestes persones i localitzar alguns dels seus familiars, que participaran en l’acte. També hi col·laboraran alumnes de l’Institut Josep Vallverdú i del Col·legi Mare de Déu de Montserrat, que llegiran les biografies dels deportats. Durant l’acte, Sònia Tost (violí) i Gerard Nadal (flauta), professors de l’Escola de Música de les Garrigues, interpretaran peces musicals que acompanyaran els moments de la col·locació de cada llamborda.
La iniciativa, organitzada per l’Espai Macià i l’Ajuntament de les Borges Blanques, s’emmarca en la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el 5 de maig de 1945, on van ser deportats milers de persones, entre elles 936 catalans.
Les Stolpersteine, o “pedres que fan ensopegar”, són petits monuments que es col·loquen al paviment davant de les últimes residències conegudes de les víctimes del nazisme, com a record viu i públic del seu testimoni i patiment.
