Les Borges Blanques recorda els 50 anys de la mort de Franco amb testimonis locals que van viure la dictadura

Aquest 20 de novembre es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, un punt d’inflexió en la història contemporània de l’Estat espanyol que va posar fi a una dictadura de gairebé quatre dècades. Per commemorar l’efemèride, Les Borges TV ha recollit els testimonis de diversos veïns i veïnes de les Borges Blanques que van viure en primera persona tant els últims anys del règim franquista com l’impacte immediat de l’anunci de la seva mort.

L’historiador borgenc Marc Macià contextualitza el moment: “Franco va morir al llit després de gairebé 40 anys de dictadura, iniciada amb un aixecament militar contra el govern legítim de la República i tres anys de guerra civil. El balanç és terrible: centenars de milers de morts, exiliats, represaliats, i més de 30 anys d’aïllament econòmic, polític i cultural.” Macià recorda també que el dictador va morir en un moment de màxima tensió política, després d’haver ordenat els últims afusellaments del règim a finals de setembre de 1975.

Records del 20N de 1975

Entre els testimonis recopilats, molts coincideixen en què el famós anunci televisiu de Carlos Arias Navarro —“Españoles… Franco ha muerto”— els va quedar gravat per sempre. Una veïna explica: “Quan vam veure aquella imatge de l’Arias Navarro semblava que s’hagués acabat el món. Però nosaltres ja estàvem acostumats a veure manifestacions i pensàvem: potser ara sí que canviarà alguna cosa… Sobretot per a les dones.”

Alguns relaten que aquell dia van continuar la seva rutina laboral o escolar, mentre que als centres educatius sí que es va decretar jornada de dol. Una veïna recorda: “Ho esperàvem des de feia dies. A l’empresa no es feia festa, però als col·legis sí.”

Altres situen aquell moment lligat a la seva pròpia vida: “Feia una setmana que havia vingut a viure a les Borges. El dia que va morir Franco vaig treballar i després vaig mirar les notícies.”

Vivències de la dictadura i la postguerra: silencis, por i represàlies

Els testimonis aporten també fragments de memòria personal sobre la dictadura i la postguerra. Molts recorden la por, els llibres en català amagats, la censura i la repressió familiar.

Una ciutadana relata: “A casa teníem llibres en català amagats. La meva educació va ser en castellà.”

Un altre veí explica en primera persona les conseqüències que va patir la seva família: “El meu pare va fer tres anys de guerra, quatre de mili i dies de camp de concentració i presó a Lleida. Van ser set anys fora de casa. Va tornar gràcies als avals que l’alcalde va aconseguir.”

Un altre testimoni recorda la repressió més dura: “Al meu pare el van condemnar a mort per ‘auxilio a la rebelión’. Va passar més de tres anys a la presó i després li van anar revisant la condemna fins que va sortir indultat parcialment.”

Una memòria necessària

Els veïns i veïnes coincideixen en la importància de transmetre aquesta memòria a les generacions més joves. “Fa pena que molts joves pensin que la dictadura potser no va ser tan dolenta. No ho van viure. Hauríem d’explicar molt més tot el que va significar.”

Amb aquest recull de testimonis, Les Borges TV vol contribuir al record i la reflexió sobre un dels episodis més decisius de la història recent, posant en valor la memòria directa de les persones que el van viure.