La llegenda de la Font Vella
Amb motiu de la Castanyada, Les Borges TV recupera la llegenda de la Font Vella, una antiga rondalla vinculada a un dels espais d’aigua més emblemàtics de les Borges Blanques.
La història explica que, antigament, la població es proveïa d’aigua de la Font Vella, situada a més d’un quilòmetre del nucli urbà. En un dels estius de més calor, una noia de divuit anys, cansada d’haver d’anar cada dia fins a la font, va expressar el desig que l’aigua pogués arribar fins al mateix poble.
El seu desig va ser escoltat per un desconegut que li va fer una proposta: portaria l’aigua fins a la plaça de la vila a canvi de la seva ànima. Quan la noia li va preguntar qui era, la resposta va ser clara: «Soc el dimoni».
La noia va acceptar el pacte, però va posar una condició: la font havia de rajar a la plaça abans de punta de dia. El dimoni va començar la seva feina i, l’endemà, una nova font rajava amb força al peu del poble.
En adonar-se del perill en què es trobava, la noia va anar a consultar el cas amb el rector. Aquest li va indicar que, quan arribés la nit i el dimoni tornés a treballar per portar l’aigua fins a la plaça, havia de lloar el Santíssim Sagrament i la Puríssima Concepció de Maria fins a l’alba.
La noia va seguir les indicacions del rector. El dimoni, en sentir les seves paraules, no va poder continuar la seva obra. I quan va arribar el dia, la font encara no havia arribat a la plaça.
La noia s’havia salvat i el pacte havia quedat trencat.
Segons la llegenda, la font va quedar rajant allà on hi havia els antics rentadors públics, mantenint-se així vinculada a la memòria popular de les Borges.
La història es pot recuperar ara a través d’una nova peça audiovisual de Les Borges TV, que combina la narració de la llegenda amb imatges actuals de la Font Vella i del seu entorn, i recupera també la documentació antiga en què apareix recollida la història.
Una manera diferent d’acostar-se, en aquesta Castanyada, a una part de la memòria oral i del patrimoni popular de les Borges Blanques.
