Un estudi del cens de les Borges revela que des de principis de segle XXI ha guanyat i rejovenit població
L’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, ha donat a conèixer aquest dimecres els resultats d’un petit estudi sobre les variacions del cens de la capital garriguenca, des del tombant de segle fins avui, que revela un augment de més de 800 habitants, fins a consolidar-se per sobre dels sis mil borgencs censats.
Així, l’any 2.000 a les Borges hi vivien 2.604 homes (el 49,85% del cens) i 2.620 dones (50,15%), que suposaven un total de 5.224 habitants. En canvi, l’any 2007 la població ja havia augmentat fins als 5.725 habitants, repartits entre 2.902 homes (50,69%) i 2.823 dones (49,31%). Si observem l’any 2011, la població ja havia sobrepassat els 6.000 veïns, concretament amb 13 persones, dividides entre 3.067 homes (51,06%) i 2.963 dones (48,94%). Finalment, a 1 de gener d’aquest any 2.018, les Borges té censats 3.062 homes (50,86%) i 2.958 dones (49,14%), el que els situa en 6.020 habitants.
Un altre aspecte destacat que reflecteixen les dades és el descens de l’edat mitjana dels borgencs i borgenques, ja que en els 18 primers anys de segle XXI han passat dels 60 anys de mitjana l’any 2.000, als 54 anys del 2.007, els 49 del 2.011, fins els 43 anys en els quals es situa l’edat mitjana dels homes i les dones que resideixen a les Borges actualment.
Mir ha exposat que “tot i la tendència de disminució en el nombre d’habitants en l’àmbit de les Garrigues i de la majoria de capitals de comarca d’arreu de Catalunya, a les Borges ens hem de felicitar per ser una societat oberta, viva i integradora, que en els darrers 20 anys ha augmentat i rejovenit la seva població, tot i que la pauta a nivell més ampli sigui d’un cert envelliment generalitzat”.
D’altra banda, l’estudi també ha observat els nivells d’ocupació a la ciutat els darrers 5 anys, on ha tingut en compte que amb la crisi viscuda d’ençà de l’esclat de la bombolla immobiliària, l’evolució en els últims deu anys de la taxa d’atur, permet apreciar un preocupant creixement fins a finals del 2013, arribant a cotes del 17,34% registrat, per tant afectant a gairebé un de cada 6 persones en edat de treballar, si bé encara estava força per sota de les xifres que es donaven a l’Estat espanyol, de l’ordre del 24%.
En els anys posteriors, les dades analitzades apunten sortosament a descensos significatius de la desocupació, arribant a finals del 2017 al 12,37%. Per tant una disminució de prop de 5 punts, quedant en 1 aturat per cada 8 inscrits. Una tendència i una variació interanual consolidada des de mitjans del 2014 en endavant de 5,69 punts de mitjana a la baixa en els quatre darrers trimestres.
