Diàleg 2. El model productiu i la mirada pagesa
La segona taula del FOOVE 2026, titulada «El model productiu i la mirada pagesa», ha traslladat el debat de l’àmbit tècnic a l’experiència directa de dos professionals vinculats a models productius diferents: Albert Ferré, pagès ecològic vinculat al projecte Set d’oli, a Figuerola del Camp, i Roger Catà, enginyer agrònom i consultor especialitzat en olivicultura i oli d’oliva verge extra, responsable del molí Mas Montseny, al Morell. La sessió ha estat moderada per Albert González.
La conversa ha abordat la compatibilitat entre quantitat i qualitat, així com les diferents estratègies que poden permetre als productors afrontar un mercat cada vegada més competitiu. Roger Catà ha explicat que la seva experiència amb plantacions superintensives, iniciada el 2012, també incorpora criteris d’agricultura ecològica, i ha defensat que producció i qualitat no són necessàriament conceptes incompatibles. També ha remarcat que dins de la categoria verge extra hi ha diferents nivells de qualitat i que aquesta diversitat s’hauria de reflectir en el valor i el preu del producte.
Per la seva banda, Albert Ferré ha explicat que la seva aposta per l’agricultura ecològica va començar, en part, com una estratègia per donar valor afegit a la producció, però que amb els anys s’ha convertit també en una manera de treballar amb què se sent còmode. Des de la seva experiència, ha assenyalat que l’ecològic és cada vegada més present en determinats mercats i que pot facilitar l’accés a alguns canals comercials.
Un dels eixos centrals de la taula ha estat, precisament, la necessitat de trobar vies per donar més valor a l’oli i reduir la dependència dels preus del mercat a granel. En aquest sentit, Catà ha plantejat la comercialització de marques pròpies com una de les opcions per als petits productors, tot i que implica assumir més tasques de comercialització, distribució i posicionament. Tant Ferré com Catà coincideixen en la necessitat d’acompanyar els productors que vulguin fer aquest pas i facilitar-los eines per poder comercialitzar directament el seu producte.
La taula també ha posat sobre la taula la importància de la diferenciació, tant per origen i territori com per varietats i perfils sensorials. Els ponents han coincidit que el sector encara té marge per avançar en la pedagogia sobre l’oli d’oliva i en la capacitat del consumidor per identificar i valorar les diferents qualitats. En aquest sentit, s’ha destacat que la producció ha avançat considerablement en els darrers anys, però que ara el repte passa també per explicar millor el producte i crear una cultura de l’oli que permeti al consumidor entendre les diferències.
La conversa ha abordat igualment la viabilitat econòmica de les explotacions. Els ponents han assenyalat que la rendibilitat depèn de factors com el volum de producció, els costos, l’estratègia comercial, la zona i el model de negoci, i que no existeix una única fórmula vàlida per a tots els productors. També s’ha apuntat la importància d’estudiar els costos i de no dependre d’un únic cultiu o d’una única estratègia. En aquest sentit, s’ha defensat la diversificació com una eina per reduir riscos.
Un altre dels aspectes destacats ha estat la necessitat d’adaptar els models productius a les característiques de cada territori i de cada finca. En el tram final de la taula, els ponents han apuntat que aquesta diversificació també pot aplicar-se als sistemes de cultiu, combinant, segons el terreny i les varietats, plantacions superintensives, intensives i tradicionals. El debat ha remarcat així que les decisions productives han de tenir en compte les condicions concretes de cada zona i que el futur del sector no està definit per una única fórmula.
La sessió s’ha tancat amb una reflexió compartida sobre la rapidesa amb què està canviant el mercat de l’oli. Els participants han assenyalat que el futur és difícil de predir, però que el sector haurà d’estar preparat per afrontar una competència creixent, canvis en els mercats i noves zones productores. La conclusió ha estat que aquesta incertesa no implica que no hi hagi futur per a l’olivicultura, sinó que caldrà adaptar-se, estudiar bé les decisions i estar preparats per als canvis.
