Diàleg 1. El model productiu des d’una mirada tècnica

Les Borges Blanques ha acollit aquest dimecres, 30 de setembre, la tercera edició del Fòrum de l’Oli d’Oliva Verge Extra de Catalunya (FOOVE), que enguany se celebra sota el títol «El model productiu de l’oliver. Un debat necessari». La jornada planteja un debat al voltant dels diferents models de conreu de l’olivera que conviuen actualment a Catalunya i sobre quin paper poden tenir en el futur del sector.

Després de dedicar la primera edició a diferents àmbits relacionats amb la cultura de l’oli i la segona als paisatges de la cultura de l’oli, el FOOVE 2026 fa un pas més i posa el focus en els models productius intensiu i superintensiu, d’una banda, i tradicional i/o amb maneig agroecològic, de l’altra.

La jornada ha començat amb la benvinguda institucional a càrrec de l’alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran; el diputat de la Diputació de Lleida i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú; i el director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Joan Gòdia.

En la seva intervenció, Joan Gòdia ha destacat la necessitat de reforçar la innovació i el coneixement davant els reptes actuals del sector agroalimentari, marcats, entre altres factors, per la situació geopolítica i climàtica. El director general ha reivindicat també la importància de generar oportunitats per al sector i ha remarcat que el FOOVE ha de servir per debatre i no confrontar els diferents sistemes productius i analitzar quins poden conviure en els propers anys.

Per la seva banda, Jordi Verdú ha situat el debat sobre l’oli en una perspectiva territorial i ha remarcat que parlar de l’oli a les Borges Blanques és també parlar de territori, paisatge, economia i manera de viure. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’un sector productor viable, amb capacitat per garantir el relleu generacional i perquè les famílies pageses puguin continuar vinculades al territori.

El diputat ha assenyalat també que el futur dels pobles i comarques està estretament relacionat amb el futur de la producció alimentària i ha reivindicat la necessitat d’acompanyar el sector en àmbits com la innovació, la transformació, la comercialització i la valorització dels productes.

L’alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran, ha explicat que el debat d’aquesta tercera edició parteix de la convivència entre models productius diferents i de la voluntat d’explorar-ne el caràcter complementari. Segons ha exposat, l’objectiu és avançar cap a un model productiu que optimitzi la rendibilitat del conreu no només des del punt de vista econòmic, sinó també social i ambiental, i que permeti a les famílies pageses continuar treballant la terra i mantenir un paisatge resilient davant els efectes del canvi climàtic.

Un diàleg entre dues mirades tècniques

La primera taula del FOOVE, titulada «El model productiu des d’una mirada tècnica», ha posat cara a cara Víctor Sas, pagès, enginyer agrònom i especialista oleícola, i Josep Ramon Sainz de la Maza, enginyer agrònom, màster en agricultura ecològica i especialista en agricultura regenerativa, amb la moderació d’Albert González.

El plantejament de la taula ha estat analitzar si els dos grans models productius que conviuen actualment poden complementar-se, tenint en compte els seus costos i beneficis agronòmics, econòmics i ambientals.

Víctor Sas ha defensat la necessitat de mirar l’oliverar amb una perspectiva de 15 o 20 anys i ha situat el coneixement i la formació com a elements clau per afrontar els canvis futurs. Des de la seva experiència amb l’olivera superintensiva, ha plantejat la necessitat de dissenyar plantacions adaptades al futur, amb mecanització, eficiència en l’ús de l’aigua, sostenibilitat econòmica i ambiental i capacitat d’adaptació a diferents varietats i mercats.

En el debat sobre el territori, Sas ha remarcat que l’objectiu ha de ser mantenir les terres cultivades i trobar el model que millor s’adapti a cada situació, ja sigui superintensiu o tradicional. En aquest sentit, ha assenyalat que la rendibilitat econòmica és un element determinant per garantir que les terres continuïn treballades.

Josep Ramon Sainz de la Maza ha plantejat una visió basada en la diversitat de models i la construcció d’un mosaic productiu. Ha defensat que no hi ha una única manera de produir i que diferents formes de maneig poden conviure dins d’un mateix territori.

Segons Sainz de la Maza, aquesta diversitat pot contribuir a fer el paisatge més resilient davant els excessos de temperatura i d’aigua i davant els períodes de manca d’aigua. També ha remarcat la importància de reduir la dependència dels inputs externs i de combinar coneixements procedents de diferents models productius.

Un dels punts de coincidència del debat ha estat precisament la necessitat d’allunyar-se d’una visió estrictament dicotòmica entre superintensiu i agroecològic. Els dos ponents han defensat la possibilitat d’incorporar elements de l’agricultura regenerativa i ecològica als models més intensius i, alhora, d’aplicar criteris d’eficiència i professionalització a altres formes de producció. El debat ha apuntat així cap a una escala de models i combinacions adaptades a les característiques de cada finca i territori.

La diversitat varietal també ha aparegut com un element rellevant. Durant el torn d’intervencions del públic s’ha plantejat la necessitat de tenir en compte les característiques pròpies de cada denominació d’origen i l’adaptació de les diferents varietats als diversos sistemes de maneig. El debat ha remarcat que aquesta diversitat pot contribuir tant a la resiliència del territori com a la diferenciació del producte.

La primera taula ha conclòs amb una mirada posada en el futur i en la necessitat que els productors disposin de coneixement i assessorament per prendre decisions sobre les noves plantacions i la modernització de les existents. En aquest sentit, Víctor Sas ha remarcat la importància de formar-se, informar-se i treballar de la mà dels tècnics per afrontar els propers 15 o 20 anys.